Record d'avui fa quatre anysFoto: Simon Mettler. Pixabay

Record d'avui fa quatre anys

01.10.2024

Senyor marquès de Comillas,
vostre oratori és ben ric,
sa riquesa és una imatge,
la imatge de Jesucrist.
Divuit anys hi he dita missa
que vós solíeu servir:
diguí la primera jove,
la darrera ja envellit,
la primera el cabell negre,
la darrera amb cabell gris
de veure la santa imatge
que em mirava amb aire trist.
Als peus de la santa imatge
blanquejava un sant Lluís,
un sant Lluís rei de França,
lo sant de la que us parlí,
que una corona d’espines
estrenyia entre sos dits.
Als dinou anys de servir-vos,
quan s’acostaren los vint,
me volgueren dar un premi
digne de vós i de mi.
De maig un primer diumenge,
dels Jocs Florals al sortir,
la corona vós prenguéreu
de mans del rei beneït
i amb les vostres mans mateixes
me la posàreu a mi.
Senyor marquès de Comillas,
jo us n’estic agraït,
mes és aqueixa corona
malaguanyada per mi,
puix l’ha portada en sa testa
Nostre Senyor Jesucrist.

Verdaguer, Jacint, «Record d'avui fa quatre anys» dins Poesia dispersa, TO IV, Proa, 2006

Comentari

Comentari de Pere Tió i Puntí, dins de Pobresa (Verdaguer Edicions, 2022), pàg. 80

El text es refereix a la marxa traumàtica de la Casa Comillas la primavera del 1893. El poema, que inicialment contenia paraules molt dures contra el marquès, va ser censurat pels editors i el mateix poeta. És així que en l’edició de Disperses de la Ilustració Catalana no porta el títol que consta aquí, i hi desapareix la referència al «Senyor marquès de Comillas», que és substituïda per uns punts suspensius. En l’edició de les Obres completes (Selecta, 1943) es titula «Fragment», i la resta és igual. Amb el títol «Record d’avui fa quatre anys» es restaura el nom Marquès de Comillas, però consultant el ms. 3722 (f.51v) veiem més fragments que aŀludeixen de manera acusatòria al marquès. Per exemple, en lletra que no és de Verdaguer, hi diu «No Marquès de Comillas», i en el vers 12 se substitueix «que us mirava» per «que em mirava». I sobretot no surt en cap edició un fragment molt contundent: «per lo terrible martiri/ que ai me faríeu sofrir/ per lo que vós passaríeu / puig qui mata ha de morir.»

Update cookies preferences