Comunicat

01.09.2024

Senyor director d’El Noticiero Universal,

Pel mes de maig de l’any 1893, després dels Jocs Florals, se m’allunyà traïdorament de Barcelona, amb la tàcita nota de boig, donant-me a mi l’excusa d’anar dos mesos a fora a cuidar ma salut, que, gràcies a Déu, no necessitava remeis. Si no content, hi aní resignat, i darrere els dos mesos han passat dos anys, que hi prenc paciència, lluny de biblioteques on poder consultar, lluny de mos editors, de mos llibres i fins de mos mateixos manuscrits.

He baixat a Barcelona, en ús de mon dret i de ma llibertat, per arreglar mos assumptos i obrir una sortida en ma situació desesperada, i dues vegades he vist la força pública en ma mateixa posada per agafar-me com un delinqüent. Gràcies a la Verge Maria, que no m’ha deixat en ma tribulació, no he passat per eixos carrers entre gent d’armes. Per si hi hagués de passar, demà o qualsevol dia o nit, contra l’expressa voluntat del senyor governador, a qui estic agraïdíssim, ara, mentres tinc lloc i temps, demano justícia i protesto davant de la llei, davant de la gent honrada de Barcelona que em coneix, davant de cel i terra i del mateix Déu, qui ens ha de judicar a tots, de la iniquitat de què és víctima, no sé amb quin fi, aquest pobre sacerdot.

Jacinto Verdaguer, pvre.
17 de juny de 1895