El dia 16 de febrer del 2021 moria el poeta Joan Margarit. Deixa un llegat gegantí. Li retem homenatge recuperant aquest poema dedicat a Verdaguer dins del llibre Un hivern fascinant.
Verdaguer
Abandonat i sol, en aquest quarto
que avui és un museu, agonitzava.
Alhora al mateix llit
naixíem els poetes catalans
mentre una multitud que emplenava els carrers
se n'acomiadava. La pietat catòlica
i una mitologia decadent
servien d'esquelet a una bondat
i una compassió com les de casa meva:
rurals i violentes. Verdaguer és l'alzina
que en aquest país nostre sempre hem necessitat:
primer hi calem foc i, de seguida,
la plorem durant anys. Cremar i plorar.
La desolació de la rancúnia.
L'estimo com un fill. I és el meu pare.
Dins Un hivern fascinant, de Joan Margarit. Edicions Proa, 2017. Pàg. 21
Us recomanem una lectura de la seva pròpia selecció de lectures i temes a https://www.joanmargarit.com/
Joan Margarit