Fa dies que vivim una primavera estranya amb tanta pluja que ha deixat el poble d'un color verd intens que vessa ufana per tot arreu. El groc reivindicatiu punteja pels marges, a les carreteres, als balcons... mentre s'allarga una mà, una veu o un braç que diu què puc fer?
Entre aquests dos colors que enlluernen a parts iguals s'ha encetat la Festa Verdaguer a Folgueroles. El primer acte es va celebrar a la ciutat de Vic , entre les parets de la noble sala de la columna, amb el primer premi Verdaguer de Recerca, Josep M. Sucarrats que va pronunciar una conferència sobre els resultats de la seva recerca. L'alcalde de Folgueroles, Carles Baronet, i l'alcaldessa de Vic, Anna Erra, van elogiar el premi i es van comprometre a donar-hi continuïtat.
El divendres, els nens de l'escola, van mostrar les seves exposicions sobre Verdaguer o mossèn Cinto? i els alumnes de 6è van representar un magnífic Rèquiem per Verdaguer escrit i dirigit per l'actor Lluís Soler. Aquell dia va tenir una clausura magnífica al Centre Cultural amb l'actuació del cantautor Pere Figueres i l'acompanyament de Gerard Méloux i Paola Mauresco. El cantautor nord català que recorda el també cantautor valencià Ovidi Montllor i va acabar amb la cançó A Teresa. Ens va presentar el darrer disc Olors de vida, un autèntic cant a la vida, a l'amor i a la terra. Una terra que coneix i que ha treballat conreuant la vinya. Com a cloenda: maridatge de vins vinguts dels Costers del Rosselló i de formatges de pastor catalans. No hi va faltar el toc dolç de les “Rosquilles” d'Arles, les cireres del Vallespir i la coca torrada de Folgueroles.
El dissabte, després de l'assemblea anual de la Societat Verdaguer que reuneix especialistes en Verdaguer i el segle XIX vinguts d'arreu dels Països Catalans, el professor de la UAB, Ramon Panyella, va parlar d'un dels traductors de Verdaguer al francès “Pelai Briz”. La conferència s'emmarcava en el tema de la Festa Verdaguer que commemorava els 150 anys del primer contacte entre els poetes català i felibre: Verdaguer i Mistral. L'alcalde de Mahlana (Maillane en versió francesa) Jöel Suppo va adreçar unes paraules – en castellà- a l'auditori.
A continuació es va presentar un projecte molt interessant que consisteix en la producció d'una pel·lícula documental sobre l'ascensió de Verdaguer a la Maleïda, l'any 1882, una aventura per l'època que va servir de base per escriure Canigó. Van cloure els actes el Cor d'homes que van interpretar L'emigrant, El rossinyol de Vallvidrera i la cançó provençal Aqueres montanhes!
La tarda va començar amb l'obertura de les plaques a la plaça d'en Pep de l'Era amb textos de Verdaguer que evoquen la llibertat dels ocells. I de seguida, tots cap a la Font Trobada a tallar l'arbre per portar-lo a la plaça on, un cop plantat, va quedar envoltat d'una bellugadissa de nens que ballaven al seu entorn. Cap de poques hores l'arbre s'omplia de banderetes, i ocells grocs fora de la gàbia amb la presència però, de la presó simbòlica que Òmnium fa arribar als pobles que ho demanen. Cap de poc la gent baixava a corrua feta cap a la pista esportiva per celebrar el Sopar Groc al qual van assistir més de mil persones.
El diumenge la plaça engalanada esperava un dels dies més especials de l'any. Jocs de cucanya al peu de l'arbre de Maig oferts per la Federació catalana de Jocs Tradicionals, el Mercat del Llibre Vell amb el Gremi de Llibreters de Catalunya, el concurs de Rams i un ambient de festa i de celebració que va omplir la plaça d'alegria. Les danses van cloure l'homenatge popular a la i el ballet de Folgueroles ens va sorprendre en aixecar una torre invertida amb les noies a la base que sostenien amb força els dos nois. Benvinguda sigui la nova iniciativa!
A can Dachs es va poder sentir el parlament d'Eduard Pujol que va explicar com havia conegut Verdaguer des de l'escola i va acabar sentenciant que avui Verdaguer portaria un llaç groc i reclamaria llibertat!
La tarda va ser plujosa; malgrat tot, la gent es va apropar a la pista per sentir la Banda de l'EMVIC que cada dia sona més compacta i professional. Cap al tard el dia s'asserenava, el verd de la plana, l'endemà- dilluns de Pasqua granada-, seria més intens, el groc es mantindria fins qui sap quan.
Foto A.FJV