A punt de celebrar 50 anys, creix el fons de la Casa Museu Aquesta tardor, hem ampliat el fons de la Casa Museu Verdaguer amb tres peces que enriquiran el fons i ens ajudaran a conèixer més la vida, l'obra i la posteritat del poeta que va posar i manté Folgueroles al mapa del món. Es tracta de dues donacions fetes per hereus de persones vinculades amb Verdaguer i la tercera peça és un manuscrit que ha estat comprat en una subhasta.
Retrat de Jacint Verdaguer de l'any 1965. És una pintura a l'oli, del famós retratista valencià Víctor Moya Calvo (1889-1972) del qual la crítica en destaca una lluminositat que recorda Sorolla. L'oli recrea la imatge de Verdaguer a partir d'un fotografia de Rovira que mostra el bust del poeta a l'edat de 27 anys quan era vicari a Vinyoles i va tenir els primers símptomes de tuberculosi. L'obra la devem a un encàrrec de Miquel Saperas i Aubi (1898-1978), escriptor, poeta i dramaturg, fill del barri de Gràcia de Barcelona i casat amb Ramona Puntí i Soler. El matrimoni passaven els estius al poble, primer al c. de la Font, a can Jordi) i més tard al c. Nou. El Sr. Saperas -tal com se'l coneixia- va ser un dels principals impulsors de la Festa de Mossèn Cinto i d'Amics de Verdaguer, i qui va aconseguir l'any 1967 l'aprovació dels estatuts de l'entitat. El quadre va ser heretat per Pere Vilaplana i Puntí, el seu nebot, i a partir de la mort d'aquest va quedar en mans de la Comunitat de Jesús, que ell mateix havia fundat amb seu al c. Joan Blanques, 10 , al barri de Gràcia de Barcelona de Barcelona. A través de les gestions de Joan Vilamala, la Comunitat de Jesús ens ha cedit generosament aquesta obra apreciada que ens estimula a festejar els 50 anys de la fundació de la Casa Museu.
Tampó manuscrit de Verdaguer (metall gravat i clavat sobre un dau rectangular de fusta) que va servir per estampar els recordatoris del funeral del poeta, l'any 1902. Sobre metall, s'hi reprodueix el text d'un poema inclòs en el llibre Roser de tot l'any, amb alguna variant cosa que fa pensar que el va reescriure quan ja s'havia publicat el llibre.
Omnibus una quies
Fill de la terra dura,
nét del no-res,
baixo a la sepultura
pels anys empès.
Mes la cruel baixada
trobo feliç,
quan penso que és l'entrada
del paradís.
Jacinto Verdaguer
La peça ens l'ha donada, a través de Joan Vilamala, el nét d'Isidre Magrinyà i Ferrer (1901-1973), que va assistir l'any 1967 a la inauguració de la Casa-Museu, gran col·leccionista verdaguerià i divulgador de la seva obra. Ell va ser qui va suggerir el nom d'"Amics de Verdaguer" al primer col·lectiu que d'ençà de 1952 va començar a celebrar la Festa Verdaguer a Folgueroles.
Carta de condol de Verdaguer a un seu cosí (17/08/1888) Carta de condol, manuscrita per Verdaguer i signada pel poeta, està datada a Comillas el 17 d'agost de 1888 (dia de Sant Jacint). Va adreçada a un seu cosí donant-li el condol per la mort de la seva germana Mercè, traspassada de feia poc. La peça prové d'una col•lecció privada relacionada amb mossèn Garriga i la casa Cuní de Samalús. Com a element inèdit, cal destacar que no consta entre les cartes recollides en l'Epistolari de Jacint Verdaguer, VI (1887-1888) publicat per l'editorial Barcino.
Moment de donació a la Casa Museu Verdaguer
Josep Calvet fent donació del retrat de Verdaguer a Joan Vilamala, patró de la FJV, a la seu de la Comunitat de Jesús de Barcelona 
Detall de la peça 
Text imprès en el recordatori 
Carta de condol