La Font del Desmai va acollir el darrer acte de la Festa Verdaguer, que enguany s'ha celebrat entre Folgueroles i Barcelona amb una trentena d'actes i una participació de gairebé 4000 persones. Els actes més populars s'han combinat amb intervencions erudites i de diàleg amb les arts contemporànies.
El cap de setmana destacava pel fet de celebrar l'aniversari de les esbartades a la Font del Desmai, ja fa 150 anys, i els 50 anys d'obertura de la Casa Museu Verdaguer. Dues xifres dignes de celebrar.
El dissabte 17 a la tarda es va fer un acte festiu que va consistir en la visita d'autoritats de caràcter mundial que venien a re inaugurar la Casa Museu. Els va fer la rebuda el mateix mossèn Cinto que els va ensenyar la casa i els va explicar records d'infantesa, a continuació acompanyats per les persones que feien 50 anys del poble i els Falcons de Malla es van traslladar a la plaça de cal Rei on van poder veure l'exposició “El museu fa 50 anys” explicada pels alumnes de l'escola, els polítics i personalitats van fer el seu parlament i finalment es va encetar el ball amb La portàtil FM.
El diumenge, a la Font del Desmai, s'hi va reunir el públic habitual però enguany hi havia com a persona convidada en Narcís Comadira que va començar dient “Tots venim de Verdaguer” i continuava dient: “Verdaguer, no sabem per quin miracle del cel, per una situació d'època, fa el miracle de fer una llengua que ell havia après i parlava enriquida pels seus estudis clàssics....la llengua que parla i ha sentit parlar té un precedent important. Després d'un diàleg sobre el tema amb en Pep Paré i prenent la responsabilitat del caràcter fundacional de l'acte del 19 de maig de 1867 va llegir-nos un poema seu, encara inèdit, sobre la fragilitat de la nostra llengua que comença:
Quàntes vegades t'he escoltat...?
T'he vetllat de nit en molts dies terminals