El Departament de Geografia de la Universitat de Wisconsin-Madison (USA) ha publicat un full imprès a mà amb un mapa de Catalunya a l'anvers, i el text «Davant d'un mapa» de Jacint Verdaguer al revers. Es tracta del número 22 d'una sèrie de publicacions que realitza la Universitat sobre la història de la cartografia. El poema està traduït del català a l'anglès per Ronald Puppo , professor de la Universitat de Vic-UCC. Se n'ha fet un tiratge de 250 exemplars numerats.
Acompanya la peça un full volant amb l'article “ Looking at a map: a poètic and vindicatory look at Catalonia in the second half o nineteenth century” escrit per Carme Montaner, cap de la Cartoteca de l'Institut Cartogràfic de Catalunya.
L'article, després de situar el poeta en el seu context històric literari, ens presenta el poema i introdueix el lector sobre la dedicatòria que fa Verdaguer a Marià Aguiló i com juga poèticament amb la forma d'àliga que dibuixa Catalunya i el cognom Aguiló.
A partir d'aquí, Carme Montaner es pregunta quin mapa tenia Jacint Verdaguer al cap mentre escrivia el poema ?
Repassant la història de la cartografia ens diu que el primer mapa topogràfic d'Espanya no surt fins passat el 1900; això no obstant, durant la Renaixença hi va haver iniciatives catalanes de cartografiar el territori com l'exemple d'Eduard Brossa (1848-1924) cartògraf i editor que va publicar el 1883 “Cataluña, descripción geogràfica de la cuatro provincias catalanas”. Si tenim en compte que Verdaguer va escriure el poema entre 1883- 1884 fou segurament aquest mapa de les províncies el que visibilitzava el poeta mentre escrivia la metàfora de l'àliga. Molt provablement, continua l'autora, Verdaguer i Brossa es van conèixer perquè tots dos eren membres de l'Associació Catalanista d'excursions científiques. El mapa , a banda de les províncies, inclou un escut de Catalunya que també el trobem al final del poema. Tant el mapa com el poema, impulsats per l'esperit de la Renaixença, van contribuir a la construcció de la nostra cartografia i literatura i van entrar a formar part de l'imaginari català.