El dissabte dia 17 de setembre a les 4 de tarda, es presentava a l’escenari 1 a La Setmana del llibre en català la darrera novetat editorial de Verdaguer Edicions, Pobresa. Poemes de Jacint Verdaguer. Un llibre de Pere Tió i Puntí amb epíleg de Maria Sevilla Paris que agrupa per primera vegada obra de Verdaguer a l'entorn d’aquesta temàtica tan present en l’autor i que es compon d’un bon nombre d’inèdits.
Ramon Pinyol i Pere Tió van parlar del fet que Pobresa no és un títol de Verdaguer, sinó un llibre temàtic ‘singular’ pel què a l'analogia i que, en paraules de Ramon Pinyol per primera vegada ‘ens situa en una situació d’absoluta actualitat’, en parlar de caritat ‘ens parla en el sentit de solidaritat, de sentir-se pobre i que ens lliga a una actualitat dolorosa’. El llibre s’articula en tres parts diferenciades: primerament, des d’un punt de vista històric, repassa l’època de la revolució industrial del segle XIX i com vivien les classes populars en temps de Verdaguer. Aquest apartat mostra com Pere Tió coneixia l’experiència dels obrers de les fàbriques a partir de l’entorn d’Osona. La segona part del llibre es centra en la literatura de l’època i, finalment, trobem l’antologia de textos sobre la pobresa i la caritat.
Els ponents van llegir un tast de poemes representatius del volum, alguns d’ells, inèdits. Es començà amb la lectura de «Se’n cansaran?», poema d’obertura de l’antologia. A continuació, Ramon Pinyol va llegir «Pobresa», text emblemàtic dins Flors del Calvari, de Jacint Verdaguer. Pere Tió i Jordina Boix van concloure la lectura de poemes amb «A qui té prou tothom li dona, / a qui no té tothom li roba» i «Un sol llit hi ha a la casa…», tots ells inclosos al llibre.
Així mateix, es va parlar de l’aportació de Maria Sevilla a l’epíleg Qui sembra misèria recull llaccins de ràbia amb el qual clou el recull i on la poeta comparteix ‘la manera apassionada que va tenir [Verdaguer] d’expressar la desmesura’ i on interpel∙la el lector sobre la nostra societat d’avui: ‘‘perquè no se m’acut, avui dia, res de més incommensurable que el capitalisme —ni tan sols Déu— i perquè la pobresa no és una excepció, sinó una seva condició estructuralment necessària’.
Per a més informació podeu clicar aquí.
Presentació a la Setmana del Llibre en Català