La fundació Jacint Verdaguer conjuntament amb l'Ajuntament de Vic i la fundació l'Atlàntida centre d'Arts Escèniques d'Osona impulsen la presència de Verdaguer a la programació de Vic Ciutat de Cultura 2016.
Com diu Pep Paré coautor, junt amb Pere Tió, del llibret de l'obra:
«L'obra de Jacint Verdaguer ha estat recitada, declamada, musicada, representada, però mai no s'ha posat en escena en el format de teatre musical contemporani. És clar que els versos del poeta més gran i fondo del segle XIX duen implícita una música que ens arrela a la nostra dimensió més purament atàvica, èpica, lírica, mística, popular... També és clar que el Verdaguer més divulgat és el que serveix la imatgeria de l'epopeia nacional, l'orfebreria popular, la ideologia religiosa, la delicadesa lírica.
El nou repte que ens proposem és el de servir un Verdaguer prou desconegut: la música i la intensitat del poeta-home juvenil que s'enamora sense poder satisfer les seves aspiracions emocionals, la força de l'amor propi d'un estudiant fatxenda que reacciona davant de les injustícies, el conjunt coral d'un paradís recordat i somniat que no acabem de saber si és una realitat completa o una aspiració vital eterna. Certament, un poeta madur que ha passat per totes les fases existencials, i que per això mateix sap què pesen i què valen els paradisos perduts i la força dels somnis i dels desitjos, ens acara al món desconegut del Verdaguer que celebra la vida amb voluntat de plenitud, alhora que dibuixa una col·lectivitat policroma i calidoscòpica.
Aquesta obra no es proposa pas repassar la biografia de l'autor, ni assentar-se en els textos més divulgats, ni pintar una postal costumista; l'obra es proposa atacar, des de l'excel·lent poesia de Verdaguer, els universals de les grans pulsions humanes que confronten el vitalisme dinàmic amb la maduresa quieta, el pas del temps a què tots estem sotmesos amb el desig perenne d'aturar aquell temps que conté una vida plena. En definitiva, un repte prou engrescador que ajudi l'espectador a descobrir nous racons de la poesia i d'ell mateix.
Obeses, una banda també granítica, policroma i calidoscòpica, amb la seva manifesta gosadia i la seva qualitat indiscutible, serà el mestre de cerimònies de l'obra. La seva música se sumarà a la pròpia dels versos i regalarà una nova dimensió d'aquest racó tan poc divulgat de l'obra de Jacint Verdaguer. Tot plegat destinat a construir un nou format de musical que explora nous continents del poeta, de la seva música, i dels grans universals literaris.»
@Obeses