El cos per caure és una manera de llegir amb veu i guitarra. Són dotze cançons que Neus Borrell i Miquel Joan han compost amb els dits oberts i la llengua d’aire. Aquest nou disc arriba després de Tot dorm (Coopula, 2019), vuit cançons que entrellacen música i poesia. Aquesta vegada l'esquelet del treball vertebra sobre la veu lliurada i la guitarra colpejada. És la música que va al poema, el bressola, i no a l'inrevés. El títol ve del poema "Ras i curt" de Núria Martínez-Vernis, la tercera cançó del disc.
D'entre els dotze poemes musicats que conformen el disc destaquem el titulat Dimonis, basada en el llibre d'Enric Casasses, Dimonis (Verdaguer Edicions, 2014).
Us deixem amb alguns enllaços perquè pugueu gaudir d'aquest nou disc!
