GESSAMí
A l'ombra d'un gessamí
mirava un matí
l'estel de l'albada;
cada flor era un estel,
i el verd cobrecel
era una estrellada.
Jo mirava més joiós
la del cel hermós
per entre ses branques,
com cercant al Jardiner
qui tan alt verger
sembrà de flors blanques.
Un aucell qui es desvetllà
les flors espolsà
damunt de ma testa,
i jo deia al gessamí,
que em posava ami
son vestit de festa:
-Si jo fos lo ram florit
que enjoia la nit
amb sa pedreria,
faria ploure mes flors
com tu, a voliors,
al front de Maria.-
Sant Sebastià, Villa Zinza,
20 juliol, 1891
Verdaguer, Jacint. «Gessamí » dins Brins d'Espígol. TO IV Barcelona, 2006. Proa. p. 1089