La pintura de Millet i el poema de Verdaguer sobre la feina d'espigolar són dos testimonis d'excel·lència d'una feina que es va perdre amb la mecanització del camp i la progressiva millora econòmica de les classes socials.
Espigolar consistia en recollir les espigues que quedaven al camp després de la sega. Darrere dels segadors que feien les garbes amb el blat hi anaven colles de dones i nens que arreplegaven el cereal que queia perquè no es perdés. La gent que passava més penúries econòmiques en podia treure un bon profit.
Jean-François Millet (1814-1875), fill de la Normandia i d'origen humil pinta “Les espigoladores” amb un gran realisme, són una colla de dones enmig d'un camp que recullen el blat que cau als segadors per poder alimentar la seva família.
Jacint Verdaguer (1845-1902), fill de la Catalunya interior, també d'origen humil poetitza la feina d'espigolar en un context bucòlic. Dos joves inicien un joc amorós durant la sega del blat. L'espigolera se sent atreta pel segador que li agafa el peu per treure-li una espina.
En el primer cas son unes dones que humilment recullen el que poden per portar el pa a casa i en el segon la sospita de l'amor en uns cossos joves. Dues escenes quotidianes que – des de dues disciplines artístiques diferents- ens parlen de l'Europa agrària del segle XIX.