Celebrem que la UNESCO hagi declarat les “Falles” del Pirineu Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat, aquesta distinció reconeix una tradició d'origen precristià molt arrelada als pobles de muntanya a banda i banda del Pirineu.
Les falles del Pirineu comencen, en fer-se fosc, quan els homes de totes edats i condició baixen corrents i en rua de la muntanya amb teies i troncs d'arbre encesos fins al poble tot indicant l'inici de la festa per l'arribada del solstici d'estiu. Es tracta d'una tradició molt arrelada que queda magníficament descrita en el Cant I del poema Canigó de Jacint Verdaguer quan els fallaires que arriben a l'aplec de Sant Martí del Canigó han de deixar la festa per anar-se'n a la ciutat d'Elna que ha estat envaïda pels sarraïns.
Del bosc de Canigó són los fallaires
que dansen, fent coetejar pels aires
ses trenta enceses falles com trenta serps de foc;
en sardana fantàstica voltegen
i de mà en mà tirades espurnegen,
de bruixes i dimonis com estrafent un joc.
Les llums de set en set pugen i baixen,
cinyells de flama los montículs faixen
i es veu entre fumades lo bosc llampeguejar;
surten rius de guspires de tot caire,
com si es vegessen entre terra i aire
los llamps i los cometes en guerra sabrejar.1
El reconeixement internacional d'aquesta tradició ancestral coincideix amb la magnífica traducció del poema a l'anglès Mount Canigó. A tale of Catalonia per Ronald Puppo.
These are Canigó's firespinners: they dance
On wooded slopes while hurling high their brands
Of thirty leaping flames like thirty blazing serpents;
And circling round in one immense sardana,
They pitch their sparking flares from hand to hand,
Like dèmons, crazed, in diabolical observance.
The twisting lights by sevens lift and fall,
And swathe in flames the nearby hills and knolls,
And through the surging smoke the forest blinks with flashing;
Rainbow rivers flitter, swell and stream,
As if between the earth and sky were seen
Firebolts and comets at war, gleaming sabers clashing.[1]
[1] VERDAGUER, Jacint Mount Canigó. A tale of Catalonia. Introducction and translation by Ronald Puppo. Barcelona/Woodbridge, 2015: Barcino Tamesis. pp 34
La declaració de la UNESCO tradueix el mot fallaires per "torchbearers" el traductor de Canigó els anomena “firespinners” mot que ve avalat per la nota que publica:
firespinners, (Cat. fallaires): c.1,5: Verdaguernotes: ‘in some Pyrenean valleys on the eve of Saint John's, firespinners run in file through woods and mountainsides brandishing torches or firebrands, chanting and singing in honor of Saint John..' 3
El reconeixement internacional d'aquesta tradició i la traducció a l'anglès del poema del poeta de Folgueroles, contribuiran de ben segur a mantenir el nostre patrimoni intangible i brindar-lo a les noves generacions d'arreu del planeta perquè el reinterpretin.
1 VERDAGUER, Jacint Canigó dins Totes les Obres Vol II. Barcelona, 2003: Proa pp 252
2 VERDAGUER, Jacint Mount Canigó. A tale of Catalonia. Introducction and translation by Ronald Puppo. Barcelona/Woodbridge, 2015: Barcino Tamesis. pp 34
3 Ibid 2 pp.214
Foto A.FJV