De La Pomerola. Primavera i Flors del Calvari a Al Cel de Jacint Verdaguer: la poetització del poeta a càrrec de M. àngels Verdaguer
Del període creatiu que abraça de 1893 a 1902, en van sortir unes obres clau, molt rellevants en la trajectòria literària de Jacint Verdaguer i que donen a conèixer un cert canvi de rumb en la seva poesia, just en plena època del conflicte personal i en els darrers deu anys de la seva vida: el poeta es fa més intimista, hi apareix clarament el jo poètic i s'hi mostra amb cruesa i amb esperança romanticocristiana però amb formats relativament nous. Es visualitzen, doncs, tres peces importants: La Pomerola. Primavera, de 1896 i inèdita fins a 1995; Flors del Calvari, publicada el mateix 1896, i Al Cel, pòstuma i per a Verdaguer segona part del llibre anterior.
M. àngels Verdaguer, directora de la Càtedra Verdaguer d'Estudis Literaris de la UVic-UCC
És doctora en Filologia Catalana, professora titular de la UVic-UCC, membre i coordinadora del grup de recerca consolidat “Textos literaris contemporanis: estudi, edició i traducció”. És directora de la Càtedra Verdaguer d'Estudis Literaris i membre de la Societat Verdaguer. S'ha dedicat a l'estudi de la literatura catalana contemporània, especialment del segle XIX, i ha publicat diversos estudis i edicions crítiques del poeta Jacint Verdaguer.