La celebració dels 50 anys és la culminació de l'anhel d'un poble, el català, que volia rendir homenatge al seu poeta. Un desig covat durant la II República i que fou culminat en plena dictadura franquista. No hem de perdre de vista que la creació del museu és el resultat de la tenacitat d'una colla de persones del poble i de fora que van fer que el museu fos possible. De la inauguració frustrada de 1936 a la inauguració real de 1967, havien passat 31 anys i una guerra pel mig.
Ens trobem davant d'una tipologia de museu popular nascut des de baix, impulsat per la gent del poble i la societat civil. Un camí ple d'entrebancs que va culminar amb un final feliç del qual avui ens en podem enorgullir com a poble i com a país.
Hem fet reformes i podem dir que el museu és un equipament consolidat, però cal assumir la responsabilitat de mantenir el llegat i la tradició literària, i sobretot, estimular i promoure noves mirades sobre el poeta que va fundar la literatura catalana moderna.
Cinquanta anys de constància i fermesa
Al Cel omple el museu de gom a gom​
Tot un mes de festa dedicat a Verdaguer​
Foto A.FJV