Gaziel conta que l'enterrament fou multitudinari
Proposem la lectura de l'article de Gaziel sobre l'enterrament de mossèn Cinto a les seves Memòries. El text traspua l'emoció d'un jove de quinze anys, que admira i coneix l'obra del poeta amb la desaprovació severa del pare segueix la comitiva fúnebre. El text escrit , 50 anys més tard, analitza l'enterrament més multitudinari que havia vist mai Barcelona i relata com Catalunya sencera , monàrquica i republicana, d'esquerres i de dretes s'emociona per la mort d'una figura que ha esdevingut mítica.
«Així, enduts pel corrent, anàrem a parar a la porta de la Pau, tota feta negror, com un altre pèlag de testes, a la vora de l'aigua encalmada del port. Aquell indret era encara un lleig ermot, amb la caserna de les Drassanes, immensa i tèrbola, a mà dreta, i uns edificis baixos, també vagament militars a l'esquerra. La sola cosa amb fesomia neta, el monument a Colom, fins que arrencava enlaire la columna era una pinya de gent, com un eixam atapeït, cobrint tot el sòcol, lleons, estàtues i relleus. I per les vores, centenars de carruatges, esperant que el dol hagués pres comiat. La desfilada es feia interminable.»
Del llibre: Gaziel «L'enterrament de Mossèn Cinto. 13 de juny de 1902» dins Memòries. Històries d'un destí (1893-1914) Barcelona: Aedos 1967, pp 157
Sobre Gaziel: www.escriptors.cat
Sobre el quadre: «Enterrament de Mossèn Cinto Verdaguer, a l'any 1902. Plaça de Colón» Juli Borrell Pla (Barcelona 1877-1957) Oli sobre tela, 70 x 100 cm. Col·lecció particular
Foto A. FJV