Verdaguer Edicions, el segell editorial de la Fundació Jacint Verdaguer, acaba de publicar el llibre Aires del Montseny (1901) en edició crítica, un llibre cabdal per comprendre el corpus verdaguerià.
Es tracta del penúltim llibre editat en vida de Jacint Verdaguer i està compost per trenta-cinc poemes i tres proses finals. Aquest volum, a cura del professor Llorenç Soldevila i Balart, és el 14è volum de la col·lecció OCEC (Obra Completa en Edició Crítica) de Verdaguer Edicions, un projecte editorial que té com a objectiu posar Verdaguer a l'abast de tothom: dels lectors que estimen la poesia, dels curiosos que descobreixen Verdaguer, dels estudiosos que investiguen l'obra. Per això, des del 2013 l'editorial, conjuntament amb la Societat Verdaguer, impulsa l'estudi dels poemes i textos de Jacint Verdaguer per crear-ne la primera edició crítica de tota l'obra. Cada volum té dues parts: el text establert i anotat, precedit d'un estudi preliminar, i documents relatius a l'obra.
Els poemes i textos de Jacint Verdaguer són claus en el desenvolupament de la literatura catalana i és per aquest motiu que és imprescindible recuperar-los amb la seva significació nacional i internacional. Cada llibre és una finestra d'entrada tant a l'artista com a l'obra. A més a més, la vigència dels seus poemes és innegable perquè reflexionen sobre qüestions de la condició humana que encara ens interpel·len avui en dia.
Sinopsi d'Aires del Montseny
La idea i la decisió de confeccionar Aires del Montseny sorgí molt probablement en l'excursió al Montseny de setembre de 1899. De fet, es plantejà i elaborà per la insistència d'Anton Busquets i Punset, un dels joves de la revista Joventut que li feien costat. Verdaguer l'enllestí en menys d'un any (setembre de 1899 a novembre de 1900) i els fascicles aparegueren del 10 de gener de 1901 a l'1 d'agost. Aparentment, era un volum miscel·lani com Pàtria, però, seguint la lliçó de Joaquim Molas, afirmem que és molt més: una veritable «antologia» que comprèn textos de vora quaranta anys. I, alhora, una «síntesi» vital, ideològica i estètica, una mostra reeixida de «memòria autobiogràfica» i, fins i tot, un «testament». Per tant, un llibre d'entre els importants del corpus verdaguerià.
Aires del Montseny està compost de trenta-cinc poemes i tres proses finals, que exalten la creu de Matagalls. S'obre amb un pròleg útil per a copsar el pes emotiu que el Montseny tingué sobre Verdaguer i, significativament, amb un poema dedicat a la Verge. També hi destaquen intents de renovació de l'utillatge estètic i dels interessos temàtics, com testimonia «La veu del Montseny».
Llorenç Soldevila i Balart (Monistrol de Montserrat, 1950). Mestre, Doctor en Filologia Catalana, professor titular de la UViC -UCC i durant molts anys docent a l'ensenyament secundari. En l'àmbit de la recerca, s'ha dedicat a l'estudi i divulgació de l'obra de Jeroni Zanné; del moviment de la Nova Cançó. La Nova Cançó (1958-1987). Balanç d'una acció cultural (1993); de l'obra de Verdaguer amb estudis i edicions; i de diversos aspectes de la literatura memorialística. Ha editat propostes didàctiques sobre Verdaguer •Antologia poètica, Jacint Verdaguer. Deu rutes literàries, Jacint Verdaguer, formació i dimensió d'un mite i Canigó , J. Pla, M. Rodoreda, A. Bartra, M. Martí i Pol i B. Porcel. Ha realitzat rutes literàries, també sobre zones concretes del país com el Montseny, les Illes Balears i el País Valencià. Ha publicat nou dels dotze volums de què constarà la Geografia literària dels Països Catalans.
Més detalls sobre le llibre a: http://www.verdagueredicions.cat/cataleg/aires-del-montseny/
Coberta Aires del Montseny