La proposta de portar el Canigó de Lluís Soler a l'antiga quadra de Casa Verdaguer de Folgueroles ha resultat ser del tot encertada. Per a la sessió de divendres es ha haver de deixar gent fora i la de dissabte,de mutu acord amb els espectadors, es va admetre públic a peu dret.
Lluís Soler diu Canigó , en la seva pròpia versió d'una hora de durada, des de l'any 2011 quan a proposta de la Fundació Jacint Verdaguer, amb motiu els 125 anys de la publicació del poema, se li va demanar de fer-ne una adaptació i portar-lo a escena.
Des de l'estrena a Folgueroles, pel mes de febrer d'aquell any, l'ha portat arreu de Catalunya, al teatre Nacional de Barcelona i a l'Archipel de Perpinyà. A Folgueroles, amb aquestes dues, l'haurà representat quatre vegades.
L'actor de Manlleu, ara establert a Tavèrnoles, ha incorporat el poema Canigó en el seu treball personal i diu el poema com un “mantra”, diu que l'ha recitat més d'un miler de vegades. Els versos li brollen de dins, i se li desfan la gola com si ens parlés de tu a tu explicant-te una història meravellosa que et fa oblidar la mètrica i entrar, a través de l'emoció, en el sentit del poema.
L'escenografia era simple un llum zenital que il·luminava els seus peus, assegut en un tamboret i amb una tela negra al fons. Va començar explicant-nos la muntanya , Canigó, i després ens va presentar, un per un, els personatges que anirien apareixent al llarg de la història. L'encesa d'un ciri pasqual al mig de la sala va marcar l'inici del poema que ens deia a cau d'orella amb l'única gesticulació de les mans i la modulació de la veu segons si parlava Gentil, Griselda, Tallaferro, Guifre o Oliba.
Tots dos dies va ser un èxit rotund la gent no es cansava d'aplaudir i exclamar la seva admiració per la capacitat de Lluís Soler de memoritzar i transmetre el poema èpic del naixement de la nació catalana.
Per qui en vulgui més, Verdaguer Edicions està preparant l'àudio llibre Oir. Lluís Soler, diu Canigó de Jacint Verdaguer.
Foto A.FJV