METàFORA FRESCA AL PLA DE LA DAMUNT DE FOLGUEROLES
El dissabte 27 de maig, es va celebrar a Folgueroles la vuitena edició de Flors del Desvari, el recital d'improvisacions poètiques i musicals que se celebra cada any a l'ermita de la Damunt en el marc de la Festa Verdaguer.
Durant el matí hi havia hagut un Enfilall de poetes que de manera itinerant havien llegit els seus poemes tot resseguint el camí que feien les fabricantes, nom amb què es coneixia les dones que anaven a treballar a les fàbriques de la riba del Ter. Després del dinar de campanya habitual, a base de botifarra amb mongetes va començar l'espectacle poètic i musical.
Va conduir l'acte el poeta i traductor Xevi Pujol que davant del possible desvariegi va fer servir la raó i el sentit comú tot donant un seguit de recomanacions al centenar d'assistents que omplien el recital. Va fer advertències sobre les possibles intoleràncies que podien provocar determinades dièresis o accents diacrítics. Recomanava que si hi havia algú que fos intolerant al Sí bemoll avisés als músics. I advertia que el que estàvem a punt de sentir era poesia de mineralització dèbil, i que algunes de les metàfores podien resultar estelloses; això no obstant, garantia que durant tota la tarda se serviria metàfora fresca, res de maduració en càmera.
El primer poeta que va pujar a l'escenari va ser Martí Sales que va llegir una part del seu poema narratiu «La cremallera». A mesura que anava recitant el grup Marc del Pino trio sintonitzava amb el text i la música in crescendo atrapava el poema. L'autor va establir un diàleg amb el públic i els va donar pautes sobre els temes musicals que havien inspirat alguns dels versos de la seva composició. El poeta abans d'acomiadar-se va llegir el text 16 «L'evolució i els principis immutables» de Francesc Pujols.
L'Anna Gual, la segona poeta del cartell, ens va obsequiar amb poemes del seu llibre Molsa tot incitant-nos a viatjar i conèixer el desconegut mentre l'acordió de Marc del Pino enllaçava les notes amb els versos. Entre altres poemes va interpretar «L'hivernar de l'ós» del llibre Tubercle i en homenatge al vent que no va parar de bufar i fer xiular els micròfons durant tota la tarda va llegir el poema deliciós que acaba així: El vent no fa soroll/ però tu el sents/ quan toca les coses./ Així, el poema.
Pau Sif, vingut de la Pobla de Farnals (València), ens va fer riure amb textos sarcàstics com «Propietats de l'Ikea» i va desgranar alguns dels poemes del seu darrer llibre Arnes que va ser un dels llibres més venuts en el mercat que durant aquella tarda posa a la venda llibres de poesia.
Quan queia la tarda, després d'una breu mitja part, els músics van omplir,sense veu, l'espai natural de la Damunt. Era el torn de les persones que volien intervenir en el micro obert. Van prendre la paraula: K-100, Salvador Giralt, Maria Izern, Jaume Pons Alorda, Guillem Ramisa, Gabriel Salvans, Anna Miralpeix i la Clara Garí entre altres. Molts d'ells han estat caps de cartell però retornen a la cita des de fa vuit anys. Com l'Enric Casasses, que ha assistit gairebé a totes les edicions, va pujar a l'escenari i va treure del cabàs el poema «Verdaguer» compost per Víctor Català l'any 1913. Casasses, escalenc com la Català, ens va llegir amb la seva rapsòdia tant pròpia el poema força desconegut per la majoria d'assistents.
Us deixem els primers versos:
Austerament eixuta la faç, inexpressiva,
Humil la positura i recatat l'esguard,
Cobrint amb son manteu la nafra en carn viva
Que sagna, com la daina que duu clavat un dard,
El Dolç, l'Altiu, el Feréstec, el Mans, l'Ingobernable
-tantost èpic com místic, superb o angelical-,
s'aclofa en la cadira de braços, miserable
I el cap rebel apoia sobre del missal.
Amb son destí terrible d'humana criatura
temps ha que lluita i brega amb ardiment crudel;
car se sent en sí l'impuls dual de la Natura,
que d'un cop d'ull li mostra ensems infern i cel.
L'aurèola de Verdaguer es feia present una vegada més en aquest espai tant simbòlic de la Damunt, on va néixer poeta, i on cada any hi reneix vestit de modernitat per poetes que beuen d'una de les fonts més destacades de la nostra literatura.
Ràdio Voltregà : Tres Peus al gat