[...]
La capella de Sant Jordi és per mi lo que pel mariner que navega lo port de la pàtria d'on ha feta la primera sortida, i per l'aucell que va pels aires, lo niu des d'on ha feta la primera volada. Deixau-m'hi ,doncs, tornar amb la imaginació , ja que avui no puc d'altra manera! Deixau- m'hi pensar i parlar-ne i escriure'n i rabejar-me en son dolç record!
Des de son cim obiro sota el campanar de Folgueroles la caseta de mos pares: cap a migjorn, més enllà de la Font del Desmai, veig la pagesia a on , tot conreuant la terra i arrosant-la amb la suor de mon front, aprenguí de conreuar la poesia.
Verdaguer, Jacint
«Records de ma Missa Nova» dins Lo Cornamusaire i altres proses. TO I. Barcelona, 2003. Proa. p. 511-515