El Bé i el Mal / Déu i el Diable

Organitza: Patronat d'Estudis Osonencs

Una cita literària que comença ara fa més de 150 anys a l’espai emblemàtic i verdaguerià de la Font del Desmai de Folgueroles.

Amb la participació de Jordi Arquès, Mercè Estrada, Pep Simon, Margarida Tió, Jordi Casadevall, Toni Tió i Erola Masqué. Direcció: Pere Tió i Pep Paré 

Aforament limitat | Inscripció prèvia AQUÍ. Patronat d'Estudis Osonencs

L'acte es retransmetrà en directe pel canal Youtube del Patronat d'Estudis Osonencs https://youtu.be/gqT6fwjPqYw​

SINOPSI

Es parteix dels llibres de la Bíblia que presenten la preponderància de Déu sobre la humanitat,  que si segueix els seus dictats representa el Bé. El diable, una espècie de rèptil o drac amb banyes. Després, cronològicament, escoltarem visons del Paradís i l'Infern de La Divina Comèdia (segle XIV). La visió repulsiva del Diable la seguim veient en el segle XVI, en La Jerusalem alliberada de Tasso  i La matança els Innocents (XVII). Però en El paradís perdut (1667) Milton ja ens hauria proposat la idea del dimoni com a àngel caigut en lluita contra els àngels de Déu, remarcant la bellesa malenconiosa que en el romanticisme es manifesta amb l'energia creadora i rebel, ben lluny doncs de les pudors fètides del diable medieval.  Així Blake afirmà que Milton era un poeta de veritat i del partit del Diable sense  adonar-se'n. És així que establirem una sèrie de pensaments o Proverbis del llibre de la Bíblia al costat de proverbis de Les Noces del cel i de l'infern de Blake, que indiquen ideològicament idees de conducta ben diferents. També escoltarem situacions on un clergue o frare és temptat pel diable bevent un beuratge maleït. Així en la novel.la Els elixirs del diable d'ETA Hoffmann, en La temptació de Sant Antoni de Flaubert (s.XIX) i en el Faust de Goethe, on aquest ven l'ànima al diable per aconseguir la saviesa de entendre la naturalesa i l'amor de Margarida.

En un altre apartat ens dedicarem a Verdaguer: on el diable porta a la perdició a Fra Joan Garí (de la Llegenda de Montserrat, 1880); també la pràctica d'exorcismes; "Lo ram santjoanenc", dins Canigó, on s'explica la tradició de posar un ram a la porta en forma de creu per fer fugir el diable; i també de "Canigó", com Gentil, el poeta, és seduït per la fada diabòlica i, doncs, pot penetrar en els secrets de la natura sense importar-li si la bellesa ve del cel o de l'infern...Escoltarem, per altra banda músiques del cel i de l'infern: el "Credo" que es comenta a la novel.la de Thomas Mann ("El doctor Faust") i altres. I  un seguit de peces del "Heavy Metal" un es mostra explícitament el satanisme (Rolling Stones, Black Sabbat, Metàlica, Iron Maiden, AC/DC, Guns and Roses, etc.)